BENEDETTA TAGLIABUE

Benedetta Tagliabue és una arquitecta italiana afincada en Espanya que va nàixer a Milan (Itàlia) en 1963.

BIOGRAFIA

Estudià arquitectura en l’Institut Universitari d’Arquitectura de Venecia, on es graduà en 1989. Va ampliar els seus estudis en Nova York i després de fer la tesi doctoral es traslladà a Barcelona, en 1991 començà a col·laborar amb Enric Miralles amb qui es va associar per formar l’estudi Miralles Tagliabue EMBT. La seua col·laboració va col·locar el seu estudi entre els estudis d’arquitectura de major prestigi i projecció internacional.

Es casà amb Enric Miralles i tingué dos fills.

Després de la mort del seu marit Benedetta prengué la direcció de l’estudi continuant amb els projectes que tenien.

OBRES I PROJECTES

• 1999 Sis vivendes en Borneo,Àmsterdam.
• 2000 Rehabilitació de l’Ajuntament d’Utrech, Països Baixos.
• 2001 Parc dels colors,Mollet del Vallés, Barcelona.
• 2002 Parc de Diagonal Mar, Barcelona.
• 2003 Campus de la Universitat de Vigo, Vigo.
• 2004 Parlament d’Escòcia, Edimburg.
• 2005 Mercat de Santa Caterina, Barcelona.
• 2006 Edifici de Gas Natural, Barcelona.
• 2007 Biblioteca Pública “Enric Miralles”, Palafolls.
• 2007 Marco Polo Platz, hafenCity Hamburg, Alemanya.
• 2007 48 vivendes de Protecció oficial, Figueres.

LINK AMB LES OBRES I PROJECTES

http://photopeach.com/album/7mqjmm

PREMIS

• 2005 Galardó en la Bienal d’Arquitectura Espanyola.
• 2005 Premi Manuel de la Dehesa pel seu projecte del Parlament d’Escòcia.
• 2005 Premi RIBA Stirling Prize al millor edifici del 2005 per el Parlament d’Escòcia.
• 2005 Premi Nacional de Patrimoni Cultural concedit per la Generalitat de Catalunya pel mercat de Santa Caterina.
• 2009 Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Projecció Internacional pel Pavelló d’Espanya de l’Exposició Universal de Shangai.
• 2009 Premi Fellowship RIBA d’arquitectura, otorgat pel Royal Institute of British Architects.

VALORACIÓ PERSONAL

He elegit a aquesta arquitecte perquè encara que no siga espanyola ha construït prous edificis a Espanya junt amb l’arquitecte espanyol Enric Miralles i té molta projecció internacional. Les seues construccions són d’estil moderne.

MERCEDES GÓMEZ-PABLOS

Mercedes Gómez-Pablos és una pintora espanyola que va nàixer el 24 de setembre de 1940 a Palma de Mallorca.

BIOGRAFIA

En 1956 la seua família s’instal·la en Madrid i ella estudia pintura amb Eduardo Peña.

En 1959 exposa per primera vegada individualment en la Galeria “Club Urbis” de Madrid.

En 1960 exposà en l’Ateneu de Barcelona i en el Club dels Poetes de Formentor. També exposà en la “Chase Gallery” de Nova York.

En 1962 participà en la Bienal de Saragossa, en el “Junge Spanische Maler, Akademia der Bildenden Kuenste” i en el primer Certamen Nacional d’Arts Plàstiques de Madrid.

En 1964 fa una exposició individual en la “Galerie Paul Cézanne” de París i després se’n va a Xile per exposar en la Universitat de Xile.

En 1967 exposa en Buenos Aires i dos anys després fa una altra exposició en Madrid.

Els següents anys alterna residència entre Espanya i França i en 1982 instal·la el seu taller en Roda (Osca).

En 1983 realitza set grabats per a acompanyar als poemes de José Bergamín en el llibre “Habla la Muerte”.

En 1984 exposa en “Aux Arcenaux” de Marsella.

En 1989 fa una exposició retrospectiva en Madrid i participa en la inauguració de la Galeria Alfama de Lisboa.

OBRES I PROJECTES

Aquesta pintora té una obra extensa de pintures, grabats i aquarel·les de temàtiques molt diverses com retrats, paisatges, nus.

LINK AMB LES OBRES
http://photopeach.com/album/q2xolc

PREMIS

• 1977 Premi especial de la 5ª i 6ª Bienal de l’esport.
• 1992 Medalla de Plata de la Villa de París per la seua obra “Façade 14”.
• 1992 Medalla d’honoer del Premi BMW.
• 1995 Premi especial de l’Alcalde a la seua tela “Mallorca”.
• 1997 Premi especial de Jurat de “Palais Salon” de París.
• 1998 Premi Donart pel seu quadre “Ventana Indiscreta”.

VALORACIÓ PERSONAL

He agafat a aquesta artista a banda de perquè és espanyola, perquè és una pintora prou reconeguda en l’àmbit pictòric espanyol, amb molts premis i exposicions reconegudes arreu del món.

GERDA WEGENER

Gerda Wegener anomenada realment Gerda Marie Fredrikke Gottlieb va nàixer el 15 de març de 1885 en Copenhague i va morir el 28 de juliol de 1940 en Frederiksberg.

Fou una pintora i il·lustradora eròtica danesa.

BIOGRAFIA

Gerda Wegener va viure en províncies fins que se n’anà a Copenhague per inscriure’s en l’Acadèmia de Belles Arts. En 1904 es casà amb l’artista Einar Wegener.

Anà a París on tingué un gran èxit com a pintora i il·lustradora de publicacions com Vogue, La Vie Parisienne o Fantasio. Al tornar de París li reconegueren el seu treball i exposà en la Galeria Ole Haslunds de Copenhague en diverses ocasions.

Gerda es divorcià i el rei de Dinamarca declarà nul el seu matrimoni en octubre de 1930.

En 1931 Gerda es tornà a casar amb l’oficial italià Fernando Porta amb qui es traslladà a viure a Marroc, però es divorcià al poc temps, en 1936 i l’artista tornà a Dinamarca.

En 1940 va morir.

CURIOSITATS

El primer marit de Gerda Wegener, Einar Wegener fou un admirat pintor de paisatges. Tant Einar com Gerda treballaven per fer-se un lloc en la conservadora Dinarmarca. Tot canvià el dia en el qual una model que Gerda esperava per a terminar un retrat no arribà. Ella li demanà al seu home que es posara una falda plisada, talons alts i les calces que eren per a la model. Per a Einar fou una experiència transformadora que li revelà el seu veritable jo.

A poc a poc començà a vestir-se de dona i la seua esposa el presentava a la societat com la seua germana. Einar Wegener acabaria convertint-se en la primera transexual de la història i es passà a anomenar Lili Elbe.

Lili i Gerda s’instal·laren a París. La relació del matrimoni evolucionà. Les dues es volien molt i s’ajudaren mútuament. Lili Elbe fou la primera dona registrada que passà per un procediment de reasignació de gènere. Primer es va sotmetre a una castració quirúrgica, després es feu diverses operacions a mans del  metge Kurt Warnekros, però en 1931, Lili no pogué superar la intervenció en la qual Warnekros volia implantar-li un úter i crear-li una vagina artificial i morí en Dresde a l’edat de 49 anys.

OBRES I PROJECTES

La seua obra abarca des del disseny gràfic, a la il·lustració i a la pintura. Les seues pintures i il·lustracions són majoritàriament eròtiques i són molt conegudes les seues acuarel·les lèsbiques.

La seua obra recull influències del romanticisme, cubisme I Art decó.

LINK AMB LES OBRES
http://photopeach.com/album/y84j2r

REFERÈNCIES CULTURALS

En 2016 es va estrenar la pel·lícula The Danish Girl (basada en l’exitosa novel·la homònima de David Ebershoff), que tracta sobre la història de Lili Elbe i Gerda Wegener i que fou dirigida per Tom Hooper i protagonitzada per l’actor Eddie Redmayne, que interpreta el paper de Lili Elbe, i l’actriu Alicia Vikander que interpreta el paper de Gerda Wegener.

VALORACIÓ PERSONAL

He escollit aquesta artista perquè vaig veure la pel·lícula La chica danesa i em va agradar molt. A banda m’agraden prou les seues pintures d’època de principis de segle XX. La majoria de les seues pintures representen a dones, dones nues i dones mantenint sexe amb dones, són pintures que il·lustren escenes molt avançades per a la seua època com l’amor entre dues dones.

TAMARA LEMPICKA

Tamara Lempicka, va nàixer amb el nom de Maria Gurwik-Górska en Varsòvia, Polònia el 16 de maig de 1898 i va morir en Cuernavaca, Mèxic el 18 de març de 1980.

Fou una pintora polaca que destacà per la bellesa dels seur retrats femenins i nus de ple estil art decó.

BIOGRAFIA

Va nàixer en el si d’una família acabalada. En 1910 pintà el seu primer quadre, el retrat de la seua germana. En 1911 viatja amb la seua àvia a Itàlia i descobreix la seua passió per l’art.

En 1916 es casà amb l’advocat polac Tadeusz Lempicki en Sant Petesburg i estigué amb ell fins que estallà la Revolució d’octubre i fou empresonat. Quan l’alliberà es traslladaren a Copenhague.

En 1923 es mudaren a París, on tingué a la seua única filla. Tamara prengué classes de pintura amb André Lhote i exposà en diverses galeries de París les seues obres d’art decó. En 1925 va tindre lloc la primera exposició art decó de París i allí es feu un nom com artista.

En 1929 es divorcia de Tadeusz i poc després es casa amb el baró hongarés Raoul Kuffner de Dioszegh. Es fa famosa entre la burgesia neoyorkina i exposa en diverses galeries estadounidenses i europees. En 1933 viatja a Chicago i treballa amb Willem de Kooning i Georgia O’Keeffe. En 1938 es trasllada a Beverly Hills.

En 1962 mor el baró.

El 18 de març de 1980 Tamara Lempicka mor en Cuernavaca (Mèxic).

CURIOSITATS

Tamara fou una dona rebelde, independent, bisexual, transgressora i liberal. La seua vida estigué rodejada d’excesos: la cocaïna, les orgies ocasionals i els amants no pareixien tindre límit.

OBRES

La seua producció es centra en retrats femenins i en nus d’amdós sexes. Seguint la tendència de la pintura art decó, pintava dones eteris, amb robes flotants i dits llargs amb marcats contrastos de llums i ombres. Les seues  principals influències són Boticelli, Bronzino, el retrat manierista general i el Cubisme.

LINK DE LES OBRES

http://photopeach.com/album/g9od4t

PREMIS

•   1927 Primer premi en l’Exposició Internacional de Burdeos pel quadre Kizette en el balcó.

REFERÈNCIES CULTURALS

La seua estètica ha atret a estreles de l’espectacle com Barbra Streisand, Jack Nicholson i Madonna que col·lecionaven les seues pintures. Madonna s’inspirá en aquesta pintora per al seu vídeo musical Vogue de 1990. En 1990 Pablo Sodor estrena en Argentina TAMARA (The Living Movie) que recrea d’una forma teatral la visita de la pintora a Il Vittoriale degli Italiani, casa del poeta Gabriele d’Annunzio.

VALORACIÓ PERSONAL

He agafat a aquesta artista perquè m’agrada molt la pintura art decó d’aquesta artista, perquè és una pintura moderna i molt colorista.

KAZUYO SEJIMA

Kazuyo Sejima va nàixer en Ibaraki, Japó en 1956.

És una arquitecta contemporània japonesa que fa arquitectura moderna.

BIOGRAFIA

En 1981 es graduà com a arquitecta en la Universitat de Dones de Japó i començà a treballar en l’estudi de Toyo Ito del qual agafà les idees de l’arquitectura flexible i canviant, l’edifici polifuncional i l’assimilació de l’arquitectura amb el jardí. Kazuyo Sejima fou fidel als principis de Toyo Ito, però en 1985 trencà amb ell i comencà a apostar per la horitzontalitat, la desaparició del muro, els morfemes, el jardí i la plurifuncionalitat, produint una arquitectura difícil de distribuir i organitzar per la seua pròpia naturalesa (arquitectura diagramàtica). Aquesttipus d’arquitectura li serveix a Sejima per relacionar els espais amb les activitats.

En 1987 fundà el seu propi estudi “Kazuyo and Associates” i en 1995 fundà junt amb Ryue Nishizawa l’estudi d’arquitectura SANAA amb base  en Tokio.

CURIOSITATS

Kazuyo Sejima agafà de Toyo Ito la desaparició del mur per juntar el món interior amb l’exterior (Blurring arquitecture), l’arquitectura flexible i canviant que s’adapte a les necessitats dels usuaris, l’edifici olifuncional, l’assimilació de l’arquitectura amb el jardí i els morfemes

Temps després l’arquitecta trencà amb Toyo Ito per modernitzar la seua arquitectura fent-la més diagramàtica. Amb aquesta arquitectura diagramàtica Kazuyo Sejima funda una nova arquitectura moderna i abstracta trencant amb qualsevol continuitat històrica, amb espais modulars i homogenis als quals se li assignen diverses funcions.

OBRES I PROJECTES

• 1998 projecte Edifici d’apartaments Gifu Kitagata, Motosu, Japó.
• 1998 projecte Edifici-U, Ushiku, Japó.
• 2003 projecte la Casa en un Hort de Prunes, Tokio.
• 2003 projecte Edifici Asahi Ahimbun Yamagata, Yamagata, Japó.
• 2003 Edifici de Christian Dior, Tokio.
• 2004 projecte de la Residència d’Estudiants Kozankaku, Ibaraki.
• 2004 Museu d’Art del s.XX, Kanazawa, Japó.
• 2005 projecte Complex Multiús en Onishi.
• 2006 Pavelló de vidre del Museu d’Art Contemporani de Toledo, EUA.
• 2006 Rolex Learning Center, Lausana, Suïssa.
• 2006 Projecte de la Clínica Dental, Tsuyama.
• 2007 Projecte de les Vivendes Seijo, Tokio.
• 2007 Nou Museu Contemporani d’Art, Nova york, EUA.
• 2007 Escola de disseny Zollverein, Essen, Alemanya.
• 2008 Projecte dels Apartaments Okurayama, Yokohama

LINK AMB LES OBRES
http://photopeach.com/album/11e1w32 

PREMIS

• 1998 Premi de l’Institut d’Arquitectura de Japó.
• 2004 Lleó d’Or de la 9ª Bienal de Venecia per l’obra més significativa de l’exposició      “Metamorph” (Museu d’Art Contemporani del S.XXI en Kanazawa i Ampliació de l’Institut      Valencià d’Art Modern).
• 2006 Premi de l’Institut d’Arquitectura de Japó, Tokio, Japó.
• 2010 Premi Pritzker d’Arquitectura.

VALORACIÓ PERSONAL

He agafat a aquesta arquitecta perquè a banda de què m’agrada l’arquitectura moderna, m’agrada la distribució modular que fa dels edificis i la utilització de parets de vidre que donen una sensació d’amplitud als edificis i il·luminen els espais interiors.

LINA BO BARDI

Lina Bo Bardi, realment anomenada Achillina Bo, fou una arquitecta moderna Italo- Brasilenya.

Va nàixer en Roma el 5 de decembre de 1914 i morí en São Paulo (Brasil) el 20 de març de 1992.

BIOGRAFIA

Lina Bo Bardi estudià en la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Roma en la dècada de 1930. Després de graduar-se es traslladà a Milan i fou editora de la revista Quaderni di Domus.

Establí el seu propi estudi que durant la II Guerra Mundial fou destruït per un bombardeig. Conegué a Bruno Zevi i fundà amb ell un setmanari anomenat A Cultura della Vita. En eixe període participà en la resistència a l’ocupació alemanya com a membre del Partit Comunista italià.

En 1946 es casà amb el periodista Pietro Maria Bardi i emigrà a Brasil. En Rio de Janeiro Pietro Bardi rebé l’encàrrec d’un museu desde São Paulo.

CURIOSITATS

L’arquitecta deixà una gran marca en la seua ciutat adoptiva, amb dos museus d’Art i molts projectes. A més de les obres d’arquitectura, Bo Bardi va produir per a teatre, cine, arts plàstiques, escenografia i disseny de mobiliari entre d’altres. També participà en la curadoria de diverses exposicions.

OBRES I PROJECTES

• 1957-1962  MASP (Museu d’ Art de São Paulo).
• 1970 edifici SESC-Pompéia.
• 1951 Casa de Vidro, São Paulo.
• 1963 projecte de la “Casa da Cultura”, Recife.
• 1963 Museu d’Art Modern de Bahia.
• 1976 Iglesia del Espíritu Santo do Cerrado, Minas Gerais.
• 1992 Reforma del “Palácio das Indústrias”, São Paulo. Inconclusa.

VÍDEO AMB ALGUNES DE LES SEUES OBRES

PREMIS

• 2014 Premi al Mèrit Cultural

VALORACIÓ PERSONAL

He agafat a aquesta arquitecta perquè m’ha paregut molt interessant la seua vida, va ser una dona molt polifacètica implicada activament en la política del seu temps, que va fer coses molt diferents al llarg de la seua vida com teatre, cine o arts plàstiques, a més de la seua professió principal com a arquictecta. La seua arquitectura moderna em pareix molt original sobretot el Museo d’Art de São Paulo que em pareix una construcció fascinant.

MARGARET KEANE

Margaret Keane és una pintora estadounidense que va signar les seues obres amb diversos pseudònims com Peggy Doris Hawkins, Peggy Ulbrich, MDH Keane y Margaret McGuire. És una retratista que pinta a l’oli dones, xiquets i animals domèstics. La característica principal dels seus quadres són els ulls grans dels seus personatges.

BIOGRAFIA

Keane va nàixer en 1927 amb el nom de Peggy Doris Hawkins en Nashville, Tennessee.

Es casà per primera vegada i tingué una filla en 1950 anomenada Jane. En 1955 es tornà a casar amb Walter Keane. En 1959 va pintar el seu primer quadre professional. Walter keane tancà el seu negoci immobiliari i es dedicà a vendre les pintures de la seua dona. Aquestos quadres signats amb el nom de Keane feren que el públic interpretara que el creador era Walter i no Margaret, encara que ella no se n’adonà d’això fins temps després. Keane arribà a ser una de les artistes més populars en la dècada de 1960. La parella aparegué en la revista Life i ella realitzà retrats de moltes persones famoses. Durant eixe temps Walter es va autoproclamar l’autor dels quadres. Passaren 12 anys i Margaret perfeccionà el seu estil i va començar a signar com “MDH Keane”, en lloc de com “Keane”.

En 1965 Margaret es divorcià de Walter i en 1974 es tornà a casar amb l’escriptor esportiu Dan McGuire i se n’anà a viure a Hawai.

CURIOSITATS

En 1986 Margaret demandà a Walter Keane i al periòdic USA Today per afirmar que les seues obres eren creació de Walter Keane. En el judici, el jurat demanà als dos que pintaren un quadre amb el seu estil i Margaret el pintà, però Walter Keane no va pintar res perquè li feia mal el muscle. El jurat li va donar la raó a Margaret i li va permetre signar les seues obres amb el pseudònim de Keane i condemnà  a Walter Keane a una indemnització de 4 milions de dòlars per danys emocionals i de reputació.

VÍDEO AMB ALGUNES DE LES SEUES OBRES

REFERÈNCIES CULTURALS

En 2004 s’estrenà la pel·lícula Big Eyes, basada en la vida de Margaret Keane i dirigida per Tim Burton i protagonitzada per  Amy Adams, fent el paper de Margaret Keane, i Christoph Waltz, fent el paper de Walter Keane. El director reconegué la seua passió per l’obra de Keane i la gran influència que ha exercit en les seues obres al llarg de la seua vida, cosa que es pot apreciar en els rostres dels personatges de The Nightmare Before Christmas i Corpse Bride.   

Nombroses artistes com Vicki Berndt, Misty Benson, Blonde Blythe, Carrie Hawks, Vicky Knowles i Jasmine Becket-Griffith basaren el seu estil en l’obra de Keane.

VALORACIÓ PERSONAL

Vaig conèixer a Margaret Keane a partir de la pel·lícula de Tim Burton “Big eyes”, encara que ja havia vist algun quadre d’ella alguna vegada sense saber qui era l’autora. He elegit a aquesta artista per al meu blog perquè la seua obra em pareix fantàstica, m’agraden molt les seues pintures amb xiquets i animals.