KAZUYO SEJIMA

Kazuyo Sejima va nàixer en Ibaraki, Japó en 1956.

És una arquitecta contemporània japonesa que fa arquitectura moderna.

BIOGRAFIA

En 1981 es graduà com a arquitecta en la Universitat de Dones de Japó i començà a treballar en l’estudi de Toyo Ito del qual agafà les idees de l’arquitectura flexible i canviant, l’edifici polifuncional i l’assimilació de l’arquitectura amb el jardí. Kazuyo Sejima fou fidel als principis de Toyo Ito, però en 1985 trencà amb ell i comencà a apostar per la horitzontalitat, la desaparició del muro, els morfemes, el jardí i la plurifuncionalitat, produint una arquitectura difícil de distribuir i organitzar per la seua pròpia naturalesa (arquitectura diagramàtica). Aquesttipus d’arquitectura li serveix a Sejima per relacionar els espais amb les activitats.

En 1987 fundà el seu propi estudi “Kazuyo and Associates” i en 1995 fundà junt amb Ryue Nishizawa l’estudi d’arquitectura SANAA amb base  en Tokio.

CURIOSITATS

Kazuyo Sejima agafà de Toyo Ito la desaparició del mur per juntar el món interior amb l’exterior (Blurring arquitecture), l’arquitectura flexible i canviant que s’adapte a les necessitats dels usuaris, l’edifici olifuncional, l’assimilació de l’arquitectura amb el jardí i els morfemes

Temps després l’arquitecta trencà amb Toyo Ito per modernitzar la seua arquitectura fent-la més diagramàtica. Amb aquesta arquitectura diagramàtica Kazuyo Sejima funda una nova arquitectura moderna i abstracta trencant amb qualsevol continuitat històrica, amb espais modulars i homogenis als quals se li assignen diverses funcions.

OBRES I PROJECTES

• 1998 projecte Edifici d’apartaments Gifu Kitagata, Motosu, Japó.
• 1998 projecte Edifici-U, Ushiku, Japó.
• 2003 projecte la Casa en un Hort de Prunes, Tokio.
• 2003 projecte Edifici Asahi Ahimbun Yamagata, Yamagata, Japó.
• 2003 Edifici de Christian Dior, Tokio.
• 2004 projecte de la Residència d’Estudiants Kozankaku, Ibaraki.
• 2004 Museu d’Art del s.XX, Kanazawa, Japó.
• 2005 projecte Complex Multiús en Onishi.
• 2006 Pavelló de vidre del Museu d’Art Contemporani de Toledo, EUA.
• 2006 Rolex Learning Center, Lausana, Suïssa.
• 2006 Projecte de la Clínica Dental, Tsuyama.
• 2007 Projecte de les Vivendes Seijo, Tokio.
• 2007 Nou Museu Contemporani d’Art, Nova york, EUA.
• 2007 Escola de disseny Zollverein, Essen, Alemanya.
• 2008 Projecte dels Apartaments Okurayama, Yokohama

LINK AMB LES OBRES
http://photopeach.com/album/11e1w32 

PREMIS

• 1998 Premi de l’Institut d’Arquitectura de Japó.
• 2004 Lleó d’Or de la 9ª Bienal de Venecia per l’obra més significativa de l’exposició      “Metamorph” (Museu d’Art Contemporani del S.XXI en Kanazawa i Ampliació de l’Institut      Valencià d’Art Modern).
• 2006 Premi de l’Institut d’Arquitectura de Japó, Tokio, Japó.
• 2010 Premi Pritzker d’Arquitectura.

VALORACIÓ PERSONAL

He agafat a aquesta arquitecta perquè a banda de què m’agrada l’arquitectura moderna, m’agrada la distribució modular que fa dels edificis i la utilització de parets de vidre que donen una sensació d’amplitud als edificis i il·luminen els espais interiors.